Ordint revolucions

A través del relat i les memòries col·lectives, a l’exposició «Ordint Revolucions» ens endinsem en les vides de diverses dones perpetuenques del segle XX que esdevenen testimoni oral i visual dels inicis de la revolució feminista.
L’artista Iris Garcia Serra posa fil a l’agulla i ens transporta a una Santa Perpètua del passat en que les dones lidiaven amb fortes desigualtats. Mitjançant un ventall de formes artístiques, l’exposició evoca les vides de dones del passat, les quals, tot i tenir professions diverses, tenien una cosa en comú: totes havien de conciliar amb un gran volum de treball domèstic a la llar. Artistes, grangeres, obreres del tèxtil… totes elles van viure una època fortament marcada per la injustícia i la desigualtat de gèneres, i, pas a pas, amb fermesa, van començar a ordir la revolució de les dones.

La importància de recordar i fer perdurar les herències testimonials de les dones, és crucial per a no oblidar les desigualtats històriques contra les que el gènere femení s’ha enfrontat al llarg de la història.
A través d’aquesta exposició es fa palesa la necessitat de reivindicar el feminisme envers la igualtat de gèneres tot establint un llegat, un reconeixement i una promesa de continuar teixint aquesta revolució que les dones del segle XX van començar.

Segueix el fil per descobrir-la …

Com si entréssim en una sala d’estar del segle XX, aquest espai expositiu
pretén endinsar-nos en la vida de les dones del passat per vincular les seves vivències personals amb el context històric i la realitat social que les envoltava. Narrat per les pròpies veus de les dones perpetuenques del segle XX, assistim al relat del canvi que ordiria una revolució feminista.
El collage de dibuixos amb fotografies i textos, dialoga amb els records de les protagonistes gràcies a l’ús d’arxius diversos; combinant publicacions del segle XX com, per exemple, “L’agenda 1987 Grup de Dones Santa Perpetua”, i “Ressò Perpetuenc”; amb llibres contemporanis sobre l’època com
“Treballs de dones”, i publicacions com el fulletó del museu MTIV “El Vapor Aranyó”.

La instal·lació Treballs de dones pretén mostrar la gran quantitat de treballs que les dones del segle XX realitzaven en el seu dia a dia, tant aquells domèstics com aquells de la seva vida laboral; posant especial èmfasi en la categorització, per gèneres, de tot tipus de tasques que s’assumien com a femenines.
A través de 30 fotografies i d’un cartell, ens endinsem en un moment de la història en que les dones naixien condicionades pel sol fet d’haver nascut dones: havien d’estudiar separades dels homes i prenien formacions relacionades amb les “labors” i les professions relacionades amb les cures. A partir d’aquí, la seva vida estaria dedicada a la llar i als infants en combinació amb professions “de dones”.
“Una dona li explicava a la seva filla: ‘Les primeres mans que et van donar suport en aquest món van ser les d’una dona, la llevadora. Després una mestra et va ensenyar les primeres lletres i números, i quan vas començar a comprar el pa i la llet una botiguera de davant de casa t’atenia. Recorda que una infermera et posava les vacunes i que una treballadora familiar ajuda l’àvia a casa seva. T’imagines com seria la vida per a les dones i els homes sense el treball de les dones?’”. Fragment del llibre “Treballs de dones: més enllà de l’oficialitat. Santa Perpètua de Mogoda 1900 – 1970”, de Maribel Díez Jiménez, Núria Rius Vernet, i Rosa Rovira Punsola; 2005.

La sèrie de cartells Desigualtats vol mostrar les situacions de desigualtat viscudes per les dones al llarg del segle XX, i alhora posa en valor els avenços aconseguits gràcies a la lluita feminista, iniciada per les dones del segle XIX i XX, i que impulsaria el canvi envers una societat més igualitària.
Històricament, el cartell ha estat un suport clau per difondre idees, mobilitzar consciències i donar visibilitat a causes socials, i aquesta exploració del format com a eina de comunicació visual i de reivindicació s’estén, en aquest cas, amb un desplegament de composicions gràfiques basades en fotografies i textos provinents d’arxius de l’època i contemporanis.

Les vides de les dues artistes perpetuenques Conxita Morral i Roser Muntañola, dóna peu al llibre il·lustrat “Grans artistes, però dones”; què partint de les seves vivències, mostra el que han viscut moltes dones que han hagut de compaginar la cura de la família i la maternitat amb la professió artística.
A la instal·lació es mostren les pàgines del llibre il·lustrat en el que cada doble pàgina representa els mateixos moments vitals de les dues dones mostrant, en contraposició, les seves similituds i diferències.
El treball amb l’arxiu i les tècniques mixtes fan al·lusió als medis que les pròpies artistes, Conxita Morral i Roser Muntañola, utilitzaven en les seves trajectòries artístiques. Obres de Morral i Muntañola també formen part dels collages presents en aquestes pàgines, a banda de textos de publicacions sobre les artistes; tot per a fer un reconeixement a totes les dones artistes.